Ponents

Josan LangaritaDoctor en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona i professor de la Universitat de Girona, on coordina el Grau en Treball Social. Els temes de recerca als quals està vinculat giren entorn els estudis de diversitat sexogenèrica, exclusió social i intervenció en Treball Social. Compta amb la publicació de diferents articles científics així com del llibre En tu árbol o en el mío (Edicions Bellaterra, 2015) Una aproximació etnogràfica al sexe anònim entre homes en espais públics.
De Langarita, en destaquem les seves reflexions entorn a la cura de les persones amb qui hom es relaciona, així com la reflexió crítica que fa sobre la qüestió de la orientació sexual, convidant a repensar-ne el significat, tot posant al centre la persona i les seves característiques personals i relacionals dins d’un context determinat.
Miquel MisséSociòleg i activista trans. Ha participat en diversos col·lectius i ha sigut un dels dinamitzadors de la campanya internacional Stop Trans Pathologization. És un dels coordinadors del projecte Cultura Trans. Ha editat juntament amb Gerard Coll-Planes el llibre El género desordenador: críticas en torno a la patologización de la transexualidad (Egales, 2010) i Transexualidades. Otras miradas Posibles (Egales, 2013). Com a sociòleg ha treballat en diversos projectes, dels quals destaquen el projecte Europeu AHEAD (Against Homophobia. European Local Administrations Devices). Membre de l’equip coordinador d’OASI i coordinador del congrés Rainbow Cities a la ciutat de Barcelona.
Missé captiva per la seva capacitat crítica i a l’hora transformadora de les diferents realitats que s’engloben dins el gènere. En construcció constant, és capaç de conduir a la reflexió d’una manera amable i a l’hora contundent, possibilitant una comprensió més sincera i honesta del que anomenem “gènere”. Dedicat també a l’àmbit de l’educació en la prevenció de la violència pel que fa a la diversitat sexual i de gènere, es consolida com a un dels referents teòrics més importants en l’àmbit de la intervenció social i educativa.
Rosa Almirall Doctora en ginecologia i obstetrícia, sexòloga, feminista. Directora del serveis de l'Institut Català de la Salut d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de l'Eixample Esquerra (Barcelona) i de Trànsit, servei de promoció de la salut de les persones trans* de Catalunya.
Sobre ella mateixa explica que la seva trajectòria s’inicià en el sí del feminisme, de qüestionar la pròpia ginecologia i els models patriarcals dins la medicina. Promotora en aquesta visió fins i tot quan l’abortament o els anticonceptius estaven prohibits. Almirall defensa el dret de la persona de poder decidir què fer amb el seu cos després d’haver rebut una informació al més objectiva possible, en les seves paraules, "és el dilema que sempre existeix: el dels serveis que consideren el fet trans* com una malaltia mental en vers aquells que posem al centre a la persona".
Viktor NavarroGraduat en Ciències Polítiques per la Universitat de València. Activista trans* i dinamitzador d'espais de formació i participació juvenil no formals, on treballa facilitant eines a través d’una reflexió crítica al voltant de la diversitat afectivosexual i de gènere. En el seu relat, Navarro parla en diverses ocasions del fet de "Conquerir el cos" entès com el lloc físic on succeeixen les coses. Encoratja tot sovint a la pràctica de la "mirada empoderadora", és a dir, el tracte amable i fora de judici cap a un mateix i cap als altres com a acció promotora de l’autoestima individual i col·lectiva.
Krzysztof CharamsaTeòleg, filòsof, bioètic, escriptor, conferenciant, activista i pensador en favor dels drets de les persones, en particular de persones LGTBIQ+, feminista i sacerdot catòlic i gai. Charamsa va realitzar els seus estudis a Polònia, Suïssa i Itàlia. Va ser ordenat sacerdot el 1997. Al cap de cinc anys es va doctorar en teologia per la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma. Autor de diversos llibres i articles, va ser oficial de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, antiga Inquisició i secretari adjunt de la Comissió teològica Internacional, l’òrgan més important de consultors teòlegs de la Santa Seu. Fou professor durant anys de les universitats pontifícies a Roma. El 3 d’octubre de 2015, Charamsa declarà públicament la seva homosexualitat, comportant-li la pèrdua de tots els càrrecs i responsabilitats al sí de l’església. Avui viu amb el seu company, Eduard Planas, i es dedica a la defensa dels drets humans, en especial en l’àmbit de la igualtat.
Carlos OsmaLlicenciat en matemàtiques, treballa com a professor de secundària en un institut de Barcelona. Diplomat en Ciències Religioses i Postgrau en Diàleg Interreligiós. Membre de l'Església Evangèlica de Catalunya. Fa deu anys que començà a escriure articles sobre fe i diversitat sexual i de gènere, els quals s'han publicat i traduït a diferents idiomes, en diferents revistes cristianes progressistes o al seu blog personal: El blog de Carlos Osma. Està casat i te dues filles. Col·labora també amb l'associació de famílies lesbianes i gais. Al blog Homoprotestantes, on Osma deposita les seves reflexions, es presenta com un home cristià, protestant i gai. Explica que la Bíblia l’ha acompanyat des d’abans que comencés a llegir en el sí d’una família evangèlica. L’objectiu d’Osma es transformar la visió opressora de la Bíblia situant-la en un lloc on es pot trobar, segons explica, no una llei sinó un lloc d’alliberació. Així mateix, la seva acció passa també per acompanyar a persones cristianes LGTBIQ a desfer-se de les petjades d’una interpretació equivocada i repressora de la teologia cristiana.
Diana Al-RahmounFilòloga de professió, dedicada a l'ensenyança de la llengua àrab i a la investigació, es defineix també com a mestissa siriocatalana. Centrada en investigar com les traduccions poden acabar filtrant marcs epistemològics colonials, combina aquesta tasca amb l'activisme i la militància. Al-Rahmoun explica que no és fàcil trobar un lloc de confort o de pau en les baralles pel que fa a la qüestió de la diversitat sexual i de gènere en termes interreligiosos i creu que pretendre resoldre-les pot desembocar en la creació de judicis temeraris o afirmacions simplistes, així doncs, es proposa tractar de descobrir l’origen d’aquestes disquisicions tot investigant. En les seves paraules "les reflexions resultants no pretenen ser una resposta vàlida per a totes les que es considerin lesbianes musulmanes, ni és representativa de les lesbianes musulmanes del món, són apunts a partir dels quals vull poder reflexionar"
Andrea CorralesArtista, activista queer i investigadora independent. Formada al programa d'Estudis Independents, és llicenciada en belles arts per la UCLM (Universidad de Castilla La Mancha), ha cursat el màster d'investigació en pràctiques artístiques i visuals en la mateixa institució. Així mateix, ha realitzat el màster en estudis museístics i teoria crítica a la Universitat Autònoma de Barcelona. Participa en projectes i publicacions que engloben l'escriptura creativa, l'acció directa, la teoria crítica, els activismes queer, el vídeo, la fotografia, la instal·lació i la performance al territori i a nivell internacional. Sempre a mig camí entre la pràctica artística i la pràctica política, viu i pensa al voltant de certs temes i perspectives com són els feminismes queer, les propostes de vida i organització anticapitalistes, les sexualitats dissidents, la precarietat feminitzada, les polítiques culturals, la filosofia política, la poesia, la solidaritat, l'humor i el postporno.
Abel HueteArriba a les terres de ponent al 2012 per iniciar els seus estudis en Treball Social. Tècnic especialitzat en l'atenció a la diversitat sexual i de gènere, desenvolupa la seva activitat professional a l'Associació Antisida de Lleida i a Colors de Ponent com a coordinador. Ha participat com a ponent i dinamitzador a entitats com AMPGIL i Protestants Inclusius Barcelona. La seva activitat professional se centra en acompanyar a persones en el procés d'autoconstrucció de la pròpia identitat, així com en la formació en matèria de diversitat sexual i de gènere. En les seves paraules "estem en un moment on les sigles LGTBI se’ns queden curtes per expressar la immensa diversitat existent dins la pròpia diversitat sexual i de gènere. Cal un exercici de reflexió crítica molt important com a societat que som, per tal d’obrir nous paradigmes que abracin el legítim dret de les persones a expressar-se a través de qui són i cal, per tant, convidar-nos a reflexionar com podem fer de la nostra societat un lloc segur per a totes."